La festorra d’ahir va ser tot un èxit. Per comprovar-ho només cal que pensem en les carones de tots els petits (i dels que ja no ho són tant!). L’èxit, sens dubte, es deu a la magnífica organització de la Mònica i de tot el seu equip (Josep M., Oksana, Alexis, Joan, Anna, Àlex, Carles, Mercè,...), a més dels nois del restaurant que ens van facilitar molt les coses, amb molta paciència i amabilitat.

Bé, us explico una mica com va anar tot per als amics que no ho vàreu poder viure amb nosaltres. Jo no sóc periodista ni ho pretenc ser, però algú ha demanat una crònica i m’ha semblat just fer-vos un petit informe de la festa d’ahir. Ahí va.

Quan el David i jo vàrem arribar al restaurant cap a l’una del migdia, els artistes (Mònica i part del seu equip) ja duien una bona estona assajant, inflant globus, preparant tot l’atrezzo, assegurant-se que la música se sentís bé a tota la sala, comprovant el micro, etc. Els nervis estaven a flor de pell però amb molt bon humor, això sí, encara que també algun crit d’histèria quan algun globus petava inesperadament (jejeje...).

Mentre allò s’anava omplint ràpidament ja es començaven a veure algunes cares conegudes. Quan la Mònica anava donant les seves últimes instruccions perquè no ens llencéssim tots junts sobre el bufet ni comencéssim a fumar dins el local, va arribar la Zina, la traductora de Barcelona, a qui la Mònica ens va invitar a rebre amb un fort aplaudiment. Tot un plaer comptar amb la seva companyia! :))

El dinar va transcórrer entre anades i vingudes al bufet, tot molt bo; la majoria de plats xinesos i japonesos, però no hi van faltar els calamars a la romana, les patates, les croquetes i les empanadilles per als més “castissos”. ;-) Em va sorprendre constatar la quantitat de gent que hi ha a la llista de pares adoptius d’Ucraïna (www.eListas.net/lista/adoptaenucrania), però que no té massa oportunitat d’intervenir. Tenim pares que ja fa temps que van adoptar i que, encara que no poden ajudar massa a la llista perquè les coses en el procés d’adopció han canviat, es resisteixen a abandonar un col•lectiu que tant els va ajudar i al que potser en algun moment hi podran tornar a aportar el seu granet de sorra. Hi són per quan faci falta. El cert és que els fundadors de la llista es poden sentir més que satisfets!

En fi, després dels cafès i d’alguns particulars brindis en moltes taules, va començar l’espectacle: Sniegúroxka, la néta de Died Morós, ens anunciava que el seu Avi venia de camí però que havia estat capturat per uns malfactors i que només el podíem rescatar amb l’ajut d’un elfo carregat de globus màgics i les nostres cançons i poemes nadalencs.

Died Moroz!!!

Died Moroz!!!

L’estimat Died Morós va anar repartint regals a tots els menuts, que s’anaven asseient a la seva falda mentre asseguraven ser molt bons el proper any (jejeje...). En acabar, el vàrem despedir tots plegats fins l’any que ve i els grans vàrem brindar amb cava per tots els pares, els que ja ho són i els que esperen ser-ho aviat o tornar-ho a ser. I, per descomptat, també vàrem brindar pels amics, grans i petits, que no havien pogut compartir amb nosaltres aquesta diada, així com pels organitzadors, que s’ho havien currar de valent i en un temps récord! Felicitats a tots! :)

I, és clar, com podíem tenir una festa de Nadal sense nadales? Gràcies al Joan que es va desmarcar amb un repertori que ens deixà impressionats per la seva gran varietat. Un plaer veure que encara hi ha algú que coneix el “tamtammmm ya vienen los Reyes” ¡Genial!