associació solidària amb els infants d´Ucraïna i de suport als pares i futurs pares adoptius en aquell país
Activitats Socials

Crònica de la festa de Nadal

Barcelona, 19 de desembre de 2004

per Mar y David

 

La festorra d’ahir va ser tot un èxit. Per comprovar-ho només cal que pensem en les carones de tots els petits (i dels que ja no ho són tant!). L’èxit, sens dubte, es deu a la magnífica organització de la Mònica i de tot el seu equip (Josep M., Oksana, Alexis, Joan, Anna, Àlex, Carles, Mercè,...), a més dels nois del restaurant que ens van facilitar molt les coses, amb molta paciència i amabilitat.

Bé, us explico una mica com va anar tot per als amics que no ho vàreu poder viure amb nosaltres. Jo no sóc periodista ni ho pretenc ser, però algú ha demanat una crònica i m’ha semblat just fer-vos un petit informe de la festa d’ahir. Ahí va.

Quan el David i jo vàrem arribar al restaurant cap a l’una del migdia, els artistes (Mònica i part del seu equip) ja duien una bona estona assajant, inflant globus, preparant tot l’atrezzo, assegurant-se que la música se sentís bé a tota la sala, comprovant el micro, etc. Els nervis estaven a flor de pell però amb molt bon humor, això sí, encara que també algun crit d’histèria quan algun globus petava inesperadament (jejeje...).

Mentrestant, a uns cinc minuts del restaurant, al parc del Clot, molts dels amics s’hi havien trobat i ja tenien les seves etiquetes identificadores per enganxàr-se-les a la roba, molt aconseguides, on hi constava el nom i el parentesc de cadascú junt a un graciós Pare Noël dibuixat; per exemple, “Jordi, pare de Bogdan”, “Txell, futura mare”, “Alexis, simpatitzant ucraïnès”, etc.

En aquestes poques línies heu vist que ja us he parlat d’obra, atrezzo, assaig..., i és que la celebració d’ahir no va ser un simple dinar de Nadal amb regals, sinó que també vàrem tenir la nostra pròpia obra de teatre, amb la participació de petits i grans. Genial! Però no anticipem aconteixements.

Bé, erem a l’últim assaig. Quan l’Alexis va posar l’última cançó, a això de les dues del migdia, van començar a arribar les primeres famílies. Imagineu-vos, més de noranta persones reunides. Va ser incrïble! No parava d’entrar gent al restaurant, tots contents i feliços, àvids de donar-se a conèixer i encara més de compartir. I els petits, expectants i contents!

 

Mentre allò s’anava omplint ràpidament ja es començaven a veure algunes cares conegudes. Quan la Mònica anava donant les seves últimes instruccions perquè no ens llencéssim tots junts sobre el bufet ni comencéssim a fumar dins el local, va arribar la Zina, la traductora de Barcelona, a qui la Mònica ens va invitar a rebre amb un fort aplaudiment. Tot un plaer comptar amb la seva companyia! :))

El dinar va transcórrer entre anades i vingudes al bufet, tot molt bo; la majoria de plats xinesos i japonesos, però no hi van faltar els calamars a la romana, les patates, les croquetes i les empanadilles per als més “castissos”. ;-) Em va sorprendre constatar la quantitat de gent que hi ha a la llista de pares adoptius d’Ucraïna (www.eListas.net/lista/adoptaenucrania), però que no té massa oportunitat d’intervenir. Tenim pares que ja fa temps que van adoptar i que, encara que no poden ajudar massa a la llista perquè les coses en el procés d’adopció han canviat, es resisteixen a abandonar un col•lectiu que tant els va ajudar i al que potser en algun moment hi podran tornar a aportar el seu granet de sorra. Hi són per quan faci falta. El cert és que els fundadors de la llista es poden sentir més que satisfets!

 

En fi, després dels cafès i d’alguns particulars brindis en moltes taules, va començar l’espectacle: Sniegúroxka, la néta de Died Morós, ens anunciava que el seu Avi venia de camí però que havia estat capturat per uns malfactors i que només el podíem rescatar amb l’ajut d’un elfo carregat de globus màgics i les nostres cançons i poemes nadalencs.

Mentrestant, la bruixa anava fent les seves esgarrifoses aparicions amb un riure terrorífic, per posar-nos dificultats i trabes en el nostre propòsit. Finalment, però, entre petits i grans, recitant poemes i cantant cançons, vàrem aconseguir alliberar Died Morós que va aparèixer carregat amb tres enormes sacs plens de regals i al qual vàrem rebre molt efusivament entre una pila de bengales que tots havíem encès i amb un gran cartell en ucraïnès on li desitjàvem un bon any: “Snovim Rokom”. Espectacular!

 

Died Moroz!!!

Died Moroz!!!

L’estimat Died Morós va anar repartint regals a tots els menuts, que s’anaven asseient a la seva falda mentre asseguraven ser molt bons el proper any (jejeje...). En acabar, el vàrem despedir tots plegats fins l’any que ve i els grans vàrem brindar amb cava per tots els pares, els que ja ho són i els que esperen ser-ho aviat o tornar-ho a ser. I, per descomptat, també vàrem brindar pels amics, grans i petits, que no havien pogut compartir amb nosaltres aquesta diada, així com pels organitzadors, que s’ho havien currar de valent i en un temps récord! Felicitats a tots! :)

 
       
 

 

I, és clar, com podíem tenir una festa de Nadal sense nadales? Gràcies al Joan que es va desmarcar amb un repertori que ens deixà impressionats per la seva gran varietat. Un plaer veure que encara hi ha algú que coneix el “tamtammmm ya vienen los Reyes” ¡Genial!


Una abraçada a tots, bones festes i fins l’any que ve!

 

Fotos: Àlex, Mercè i Daniel

Comentaris que vam rebre desprès de la festa:

Hola, amigos colisteros:
Me sumo a lo que ha dicho Juan. Sólo quiero dar las gracias por el día de hoy.
Gracias por esa fiesta, tan maravillosa. Gracias por el trabajo tan inmenso que se ha visto que ha llevado a cabo un grupo de personas, a su cabeza Mónica y Josep Maria. Gracias, lo hemos pasado en grande, sólo había que ver las caritas de nuestros peques cuando han empezado a cantar y a recitar poemas, cuando han entrado la bruja y los emisarios de Papá Noel..., ¡y no os cuento cuando ha hecho su entrada Did Moroz (Noel para los amigos)! A nosotros, amigos, se nos llena el alma de amor y ternura cuando vemos la cara de nuestro ángel al ser tan feliz, y hoy, amigos, ese restaurante estaba repleto a rebosar de ángeles, venidos de Ucrania a nuestros hogares para hacernos los padres más felices de mundo, porque así, amigos, es como nos sentíamos hoy todos y cada uno de los padres allí presentes.
Gracias. Vuelvo a mencionar a Mónica y a todos sus colaboradores, emisarios de Did Moroz. Hoy han llenado a nuestros hijos (y, por qué no decirlo, también a nosotros) de felicidad. Hoy en ese restaurante sí hemos visto el espíritu de la Navidad que yo echo de menos todos los años; hoy hemos visto reflejado ese espíritu en la carita de todos los peques. ¡Cómo me habría gustado que todos vosotros, colisteros, hubieseis podido estar allí, para así haber podido compartir esto que estoy diciendo! Os animo a que lo hagáis en vuestras provincias o que, el año próximo, si no ha quedado agotada Mónica, os suméis a la nuestra, porque esto hay que repetirlo.
Os deseamos de todo corazón que paséis unas felicísimas Navidades y que el año próximo Dios nos dé, para toda esta gran familia, pues así la siento: salud, para seguir adelante; amor, para compartirlo con nuestros maravillosos hijos y los que están en camino; paz, para todo el mundo (sería el mejor regalo de Navidad); tolerancia, para los que sufren en tierras lejanas la falta de una familia, sobre todo en estas fechas; y comprensión, para asumir todo lo que en esta vida no podemos cambiar.
Todo nuestro cariño, para vosotros.

Josep, Mariló y Taya

Mariló-Roger, 19 de desembre del 2004

 

Amigos listeros:
No tenemos palabras. Gracias, gracias y un millón de gracias a todos los supercolaboradores. Mónica: ¡bravísimo!
Josep Maria, molt bé! Joan, superbé! Y, cómo no, gracias a Did Moroz (que no sé quién es pero que lo hizo de maravilla), al Elfo (que tampoco sé quién es, ¡pero muy bien!), también a quién ayudó en la introducción (supongo que es Oksana, ¿estoy en lo cierto?, ¡también muy bien!), y a todos los que estabais por ahí coordinando, haciendo fotos, filmando, inflando globos por atrás, etc. Sin vosotros, nuestros pitufos no habrían podido vivir tanta magia.
Os he de confesar que lo de las tres ideas fue un gran acierto. Los míos están alucinados. Me decían: “Mami, sí que és màgic de veritat, perquè m’ha dit coses que no podia saber de cap manera!” ¡Santa inocencia! ¡Que dure!
Me adhiero a las palabras que he leído de Mariló, que por cierto me han hecho derramar unas lágrimas... Realmente, ayer vivimos el espíritu de la Navidad, y ver todas esas caritas cuando llegó Did Moroz y empezó a darles a cada uno de ellos los regalos fue espectacular.
Ayer, aquel restaurante rebosaba amor, alegría y esperanza. Ver en cada uno de ellos un mundo que se les abre, y en que nosotros, como padres, les hemos de dar todas las fuerzas del mundo...
Muchas gracias de nuevo a todos. Y, cómo no: gracias, Ucrania. Aunque creo mucho en el destino de las personas, siempre he pensado que sin ese país no tendríamos a nuestros peques aquí y todo sería distinto.
¡Ayer fue un día que recordaremos todos!
Os deseamos a todos, de corazón, unas felices fiestas y un feliz año nuevo y que sigamos con todas estas tradiciones tan bonitas y entrañables y que fan pinya.
Un superbeso a todos y cada uno de vosotros.
Bon Nadal i feliç any a tots!

Margarita, Salvador, Sergi, Xavier y Anna

PS. Por cierto, unos señores que estaban comiendo y se quedaron a la fiesta, aunque no eran de nuestra troupe, me preguntaron si los que hacían el show los habíamos contratado en algún sitio, pues tenían que celebrar un cumpleaños y la idea les pareció muy buena. Amigos míos, ¡de aquí a la tele! (¡je, je, je!)

SM48, 20 de desembre del 2004
Web : www.aniarkuassociacio.org - A/e : info@aniarkuassociacio.org - Tel : 677 344 226 - NIF : G-63753586